Dones

 

Dona,

Tu i jo som dones d’heura.

Embellim murs i tanques

en establir diàleg.

Som catifa de somnis,

graons de sol,

un vals d’arrels menudes.

Dia a dia inventem la no-rutina.

Amb els peus ferms

ens vestim d’aire

per ballar amb estels.

Som dones d’heura,

podem ser alades,

arrel, estiu, bressol,

deix…i mans!

Sobretot mans obertes,

fulles que acaronen pedres.

Suspeses en el vertigen blau

que ens teixeix.

Llaços que nuen mans.

Marta Perez Serra